17 d’abril del 2008, mor Rosario Sánchez Mora, coneguda com «La Dinamitera» miliciana espanyola durant la Guerra Civil, tot un exemple de compromís i coratge.
Amb 17 anys (essent ja militant comunista des de la seva arribada a Madrid el 1935) esclata la guerra i s’allista a les Milícies Obreres del «Quinto Regimiento» i parteix cap al front per intentar aturar l’avenç feixista del general Mola que assetjava Somosierra, després d’aconseguir contenir als franquistes durant dues setmanes de durs enfrontaments, la batalla passa a convertir-se d’una batalla oberta a una de posicions i és a les hores quan és destinada a la secció de dinamiters.
En aquest període durant la manipulació d’artefactes explosius, és ferida de gravetat i ha de lluitar per la seva vida, a conseqüència d’aquest fet «La Dinamitera» perd una mà. Això però no l’atura en el seu afany per combatre el feixisme, i després de passar una temporada com a encarregada de la centraleta de l’Estat Major Republicà se li presenta l’oportunitat de reincorporar-se al front, la 10ª Brigada Mixta ara era la 46ª Divisió i comptava amb més de 12.000 unitats. Amb la categoria de sergent Rosario és l’encarregada d’actuar com a nexe d’unió entre l’Estat Major i el front i de fer arribar la correspondència als soldats republicans.
Al 38 treballaria a l’oficina de Dolores Ibárruri «La Pasionaria» encarregant-se de reclutar dones que cobrissin els llocs de treball que els homes deixaven lliures quan partien cap al front. Després de la batalla de l’Ebre intenta escapar amb el seu pare per Alacant. Rosario tenia una filla que havia donat a llum després del seu casament amb un sergent de la 46ª Divisió, i es veu forçada a deixar a la seva filla a càrrec de la segona dona del seu pare.
A Alacant és capturada juntament amb 15.000 republicans que esperaven exiliar-se amb els vaixells de la Societat de Nacions que mai van arribar, la unitat militar italiana «División Littorio», que donava suport sobre el terreny als franquistes els va conduir al camp de concentració de los Almendros.
Després de ser alliberada va caure de nou entre reixes al ser detinguda per veïns falangistes de la seva localitat començant a les hores un anar i venir de presons, la pena de mort va ser commutada per 30 anys de presó, però al 1942, a causa de la congestió de les presons franquistes a l’època va ser posada en llibertat i desterrada a 200km del seu poble, després de 3 anys.
«La Dinamitera» torna a Madrid a la recerca de la seva filla tot i tindre la prohibició explicita de fer-ho, descobreix que després de l’anul·lació de tots els matrimonis civils el seu marit ha refet la seva vida a Oviedo, Rosario va tornar a casar-se i va tindre una altra filla, tot i que es va separar dos anys més tard.
Per tal de guanyar-se la vida comença a vendre tabac de contraban a la Plaça Cibeles i acabaria portant un estanc al barri de Vallecas.
Poema de M.Hernàndez a «La Dinamitera»
Rosario, dinamitera,
sobre tu mano bonita
celaba la dinamita
sus atributos de fiera.
Nadie al mirarla creyera
que había en su corazón
una desesperación
de cristales, de metralla
ansiosa de una batalla,
sedienta de una explosión.
Era tu mano derecha,
capaz de fundir leones,
la flor de las municiones
y el anhelo de la mecha.
Rosario, buena cosecha,
alta como un campanario,
sembrabas al adversario
de dinamita furiosa
y era tu mano una rosa
enfurecida, Rosario.
Buitrago ha sido testigo
de la condición de rayo
de las hazañas que callo
y de la mano que digo.
¡Bien conoció el enemigo
la mano de esta doncella,
que hoy no es mano porque de ella,
que ni un solo dedo agita,
se prendó la dinamita
y la convirtió en estrella!
Rosario, dinamitera,
puedes ser varón y eres
la nata de las mujeres
la espuma de la trinchera.
Digna como una bandera
de triunfos y resplandores,
dinamiteros pastores,
vedla agitando su aliento
y dad las bombas al viento
del alma de los traidores.
BLOC OBRER ANTIFEIXISTA 